Quan iniciem un procediment de separació o divorci, com a norma general, estem en un moment vulnerable. No sabem per on començar i el futur ens angustia. Si tenim fills o filles, ens trobem amb l’afegit que l’altra part, l’altre progenitor o progenitora, serà part de la nostra història, ens agradi o no. Per mantenir un to conciliador i arribar a acords des de la nostra part Adulta, és a dir, desprenent-nos d’emocions com la por, la culpa o la ira, la millor manera és saber com gestionar-les.
Algunes estratègies són:
- Informar-te bé de la situació, dels teus drets i obligacions. La informació és poder. D’aquesta manera molts temors es dissolen i és més fàcil mantenir la calma.
- Preparar el conveni regulador: abans d’iniciar una negociació cal saber bé què volem.
- Buscar la documentació necessària que el professional et demanarà.
- Bona comunicació: si encara estem vivint amb la persona amb qui ens volem separar, és important que, a casa, mantinguem les formes, respirem molt abans de contestar i anem a fer una passejada per reduir la tensió. És important que l’advocat o l’advocada que haguem escollit estigui disponible davant de dubtes a hores intempestives. Una petita dubte pot convertir-se en una muntanya al cap de les hores.
- Ser flexible: No cal confondre ser flexible amb claudicar en tot. Siguin flexibles en la presa de decisions, ambdues parts guanyen.
- Pensar en el benestar del menor. Aquesta és la primera premissa SEMPRE.
La separació amistosa o de mutu acord ha de ser un win-win per a ambdós progenitors. Significa que les parts prenen les regnes del seu acord. Si una de les parts és inflexible i proposa acords inviables, s’acudirà a la via contenciosa.