En els processos de separació i divorci les emocions estan a flor de pell. És normal que a vegades ens deixem portar per elles i cometem errors. Amb aquest article vull mostrar-te els més comuns i ajudar-te perquè no es cometin.
No comptar amb un advocat de família especialitzat.
Des del moment en què decidim separar-nos, cal acudir a un advocat especialitzat. El professional ens indicarà què hem de fer i què no; ens dirà les possibilitats que hi ha en el nostre cas i les proves amb les quals hem de comptar.
Prendre decisions des de la culpa, la rabia o la por.
Aquestes emocions són les que estan més presents en el procés de separació o divorci. Culpa si hem pres la decisió (sobretot si hi ha terceres persones); ràbia si som els que no comptàvem amb aquest procés a la nostra vida o si ens han estat infidels, i por si creiem que perdem els nostres fills o la nostra seguretat econòmica. Cal buidar aquestes emocions i prendre les decisions des de l’adult que portem dins, aquell que analitzarà la situació de manera objectiva, mirant al futur. És molt important l’acompanyament d’una advocada que sàpiga acompanyar el client o la clienta amb empatia i seguretat.
Enviar missatges de text, whasapps o correus electrònics pujats de to.
En el fil del error anterior, és comú que, dominats per aquestes emocions, enviem missatges manifestant la nostra voluntat. Tots aquests missatges són la prova estrella en un judici, així que millor parlar les coses entre advocats (que són confidencials i no podran ser utilitzats en judici) i de manera verbal el que haguem de parlar amb l’altra part.
No considerar totes les opcions de guàrdia.
Les guardes es poden realitzar de maneres més àmplies del que hem sentit. Per exemple, una guarda compartida no significa estar el 50% del temps amb cada un dels progenitors, sinó que podem buscar moltes alternatives que s’adaptin a la situació familiar de cada un dels progenitors, sempre pensant en l’interès superior del menor.
Abandonar el domicili familiar sense signar un acord.
Sóc conscient del difícil que és conviure amb l’altre en situacions així, però, si es vol demanar la custòdia compartida, el millor és seguir a casa fins que hi hagi acords signats. En cas que la situació sigui insuportable, cal buscar un altre habitatge i que estigui a prop del domicili familiar. Anar a casa dels pares o d’un amic no ajudarà.
No tenir prova de l’economia de la casa.
És important saber quina és la nostra situació financera, els nostres drets si hem estat treballant per a la casa i els menors, i les nostres obligacions. Tenir detall de les despeses i justificants dels mateixos ajudarà.
Signar un acord per acabar ràpidament el procés.
La situació en aquests processos pot ser molt tensa. Potser no veurem els nostres fills perquè l’altra part no ho permet fins que no signem o volem marxar ja de casa o que se’n vagi l’altra part, en fi, diverses situacions que no són agradables per a ningú que les conegui. Per aquest motiu, exhausts i aclaparats per la situació, signem un conveni que no ens convencien. Amb el temps, una de les parts vol modificar aquests convenis. Cal ser conscients que aquests convenis, signats voluntàriament, només es podran modificar si existeix un canvi substancial en les circumstàncies des que signem el conveni fins a la modificació. Un advocat especialitzat en família t’ajudarà a contemplar tots els escenaris que poden sorgir i així podràs prendre una decisió que s’ajusti a la teva situació.
Falta de termini determinat per a l’ús i gaudi del domicili familiar.
En el supòsit que una de les parts es quedi amb l’ús del domicili familiar, cal concretar fins a quan. No es pot deixar la data sine die. Podem establir-ho fins a la majoria d’edat dels menors o bé, fins a la venda del bé immoble. Només estant en mans d’una bona advocada de família podràs evitar molts dels errors descrits.
